Sempre m’han fet gràcia les banyeres en mig de la muntanya. Sempre em pregunte el mateix. Quins joguets triaran les vedelles per banyar-se? D’on les trauen? Tindran eixos adhesius tan lletjos perquè no t’esbares? Per cert, què importants són els tapons!

En acabar, encara em quedava una sorpresa. En principi, la meua idea no era eliminar el Vista. Resulta que ací un aficionat d’informàtic, que aprèn un pas després d’haver pegat 3 cap a darrere i que és molt ignorant en estes coses, no sabia que, com no podia ser d’una altra forma, el Vista és especial per a les particions. Així que no podia accedir a ell desde cap lloc. Em vaig cansar de buscar-lo i, a la fi, el vaig eliminar del mapa. Quin gust. No em sap mal ni tinc por. Crec que viuré millor sense ell, de segur.

Així que ara estic en el punt ensenyar-me coses noves i perdre un poc més de temps que abans. Però, això si, com un xiquet amb un joguet nou. Ara, la següent etapa, saber com s’instal·len els programes que et descarregues de la red.

Quan entres, veus que molta gent arriba fins als 100 amics. Mai m’he posat a comptar els amics que tinc, però de segur que no arribe a eixa xifra. Al principi, només vaig enviar invitacions d’amistats a persones que envies correus electrònics amb la meua adreça personal. Al ser la més utilitzada, estes persones eren les més pròximes o que més aprecies. Era una gràcia poder veure les fotos dels teus amics i més coneguts. Jo també vaig compartir algunes fotos, per què no?

Però, un bon dia, comencen a arribar invitacions de gent que no veus fa anys, inclús que no et cauen bé. Jo no sabia què fer. Les accepte? No les accepte? La primera vaig decidir que no, que anava a ser ferm en eixes coses, que no anava a ser hipòcrita. Ara, tinc en quatre que no se què fer. És un problema, no em cauen mal, però fa tant de temps que no els veig que seguramente no sabran on visc, què faig o, ni tan sols, si estic viu o es un fake d’eixos. Este és el primer dilema que s’em va plantejar. Encara estan esperant la resposta.

Un altre bon dia, em conviden amics dels meus amics, què faig ara? Accepte a estos? I per què no als altres? Quin lio… encara estan esperant també.

En general, m’agrada la web 2.0. És un avanç molt interessant, però tot es comparteix molt més. És molt fàcil trobar fotos de qualsevol, és molt fàcil conèixer amb qui va i el que fa. Evidentment, tu controles les teus fotos. Però, i les dels altres? Eixes no. Crec que en eixe punt és on pots predre privacitat i és el que no m’agrada. El que més em sorpren és que n’hi ha gent que l’utilitza per a to, inclús per a quedar amb la nòvia.

Potser, si juntem el Facebook amb el Google Latitude, la profecia del Gran Germà de George Orwell en 1984 o la de l’Aldous Huxley en Un móm feliç, no siguen res.

Gràcies a Ciberprensa per la foto.

En esta recopilació de videos amb el nom “Allò que Israel no volia que vegérem”, podem comprovar que Israel no ha destruït Hammas. El que ha fet és destruïr les infraestructures de Gaza, matar a moltes persones innocents i ferir a xiquets. En definitiva, només ha donat de menjar al monstruós odi contra Israel que tenen els palestins. Israel ha abusat del seu poder armamentístic i polític durant tota la guerra. Lamentablement, com en tots els conflictes, no totes les vides valen igual. Només unes dates, han mort 13 israelians (3 civils i 10 militars) per 1284 morts palestins, dels quals uns 223 eren de Hammas, 167 de la policia de Gaza i la resta, innocents (894 civils, 280 xiquets i adolescents menors de 18 anys, i 111 dones). Però el pitjor és que tornarà a passar.

N’hi han moltes imatges impactants i violentes, però són molt interessants, un reportatge molt ben fet i, sobretot, que ajuda a entendre un poc més. És llarg, però si teniu temps, val la pena.

M’agradaria que recordareu que en la legislatura passada, quan va vindre el Papa de Roma. Este és el punt que vull afegir com a gest del passat que ha canviat en el govern. Pareixia que Zapatero passava un poc d’ell, que venia, però no li feia molt de cas, amb gestos com no anar a la misa rodejada de waters. Aquella vegada va vindre el Papa a dir-nos com havíem de formar les nostres famílies, amb un atac directe a la diversitat de famílies. Doncs en aquella visita del màxim dignatari del Vaticà, pareixia que el Papa no era una persona tan imporant per al Govern Estatal. Pareixia més bé que poc a poc aniria distanciant-se. Inclús, es va parlar de baixar el finançament, eixe dia quasi plore de gust…

Però, en aquesta legislatura, arriba el príncep del Vaticà i el Govern s’acatxa els pantalons directament. L’Esglèsia no cedeix res, ve a mantenir el que té i, si pot, millorar. Venen del Vaticà a dir-nos que el Govern ha de canviar una assignatura (no entre en el contingut) del sistema educatiu, que modifiquen la llei de l’abort (disminuint els terminis) i demanant els mateixos diners (el Govern els donarà la mateixa subvenció). Xè! Venen demanant, us han atacat tots estos anys directament (Fins i tot hem vist retors manifestant-se!!) i damunt els feu la pilota! No, així no! La pròxima vegada no vindran a mantenir, vindran a per més. Respectem-los i que ens respecten, però no ens humiliem d’eixa forma, per l’amor del seu Déu!

Passat dos minuts de paràlisi, vaig començar a plantejar-me què podria ser. Al principi pensava que era el maleït Windows Vista que ens toca patir als que no tenim ni idea ni temps, i molta comoditat, de treballar en Linux. Vaig comprovar que no, que això no era. Doncs, era l’ordinador. Vaig cridar el servei tècnic i pareix que m’el van a arreglar. La simpàtica xica que em va atendre em va dir que seria la targeta gràfica. Menys mal que estava en garantia. Hui han vingut a per ell, espere que torne prompte a casa.

Feia un temps que em rondava pel cap comprar-me un ordinador de taula més potent. Esta ha sigut l’excusa perfecta, el necessite per treballar i a saber quan em duen el portàtil. No m’he comprat l’últim model del mercat, sobretot perquè als dos messos ja no serà el millor i així m’estalviava 300 eurets. Me l’he comprat normalet, però per al que ho vaig a gastar, és idoni.

Este és el primer ordinador de taula que m’he comprat amb els meus diners, és una cosa especial, és completament meu i pagat per mi. Vaig a intentar mantindre’l bé.

El que he decidit és utilitzar programes de codi lliure. Trobe que és la millor opció que tenim els no informàtics de col·laborar en el desenvolupament d’este tipus de programes. Estos programes gratuits arriben inclús a millorar les funcions dels programes pels que has de pagar una barbaritat de diners.

Fins a la data m’he instal·lat, i tots en català, en Softcatalà, per supost:
- Mozilla Firefox.
- OpenOffice.
- 7-Zip.
- CCleaner.
- The GIMP.
- VLC Media Player.

I estic buscant un bon grabador de CDs i DVDs. Si algú en sap algun, que m’informe, per favor.

Visca el programari lliure!

—————————————————————————————————

Des d’aci done les gràcies a Loogic i a les bodegues Vihucas per les sis ampolles de vi que anem a beure’ns al seu gust! Visquen els intercanvis! I com ja va dir el cosí d’aquell científic que no es creia el canvi climàtic… Visca el vi!
Va per vosaltres!
Link de l’intercanvi.

Hoy parece ser el día del vino en Internet. Siempre he pensado que vender vino online debe de ser un buen negocio, que funciona casi seguro. Lo que siempre me ha faltado ha sido un buen dominio, corto y claro para que la gente sepa la página que busca y para el SEO. Hay mucha competencia de todo tipo, redes sociales y expertos para la red.

En estos tiempos de crisis, es importante ser novedoso en el negocio y saber utilizar las nuevas tecnologías. Como novedad en el negocio de los vinos, la Bodegas Vihucas lanza una forma novedosa en la red, aunque no lo sea en la historia de la humanidad, si lo es en la red, al menos para mí. Cambian un post por una caja de vinos, lo que antiguamente se llamaba y se sigue llamando trueque. ¿Cómo no lo voy a intentar? Ya está intentado y espero que el vino sepa tan bien como la pinta que tiene.

Espero poder disfrutar de este vino en varios cenas con amigos.

————————————————————————————————

Ara que últimament estic treballant en el tema de les pàgines web, no pots de deixar llegir blogs interessants sobre noves creacions de negocis en Internet. Últimament, estic seguint amb molt d’interès el blog Loogic. És clar que si vols muntar un negoci en la red, has de saber el què han fet altres creadors i este blog és una bona guia per conèixer les últimes novetats en la red.

Hui pareix ser el dia del vi en Internet. Sempre he pensat que vendre vi online ha de ser un bon negoci, que funciona quasi segur. El que sempre m’ha faltat ha sigut un bon domini, curt i clar perquè la gent sàpiga la pàgina que busca i per al SEO. N’hi ha molta competència, reds socials i experts per la red.

En estos temps de crisi, és important ser novedós en el negoci i saber utilitzar les noves tecnologies. Com a novetat en el negoci dels vins, la Bodegas Vihucas llança una forma novedosa en la red, encara que no ho siga en la història de la humanitat, si ho és en la red, almenys per mi. Canvien un post per una caixa de vins. Cóm no ho vaig a intentar? Ja està intentat i espere que el vi sàpiga tan bé com la pinta que té.

Espere poder gaudir d’este vi en diversos sopars amb amics.

Si fem un ràpid balanç, puc traure diverses dades:
- Mitja de 60 visites diàries (no està mal per al mercat que té este tipus de pàgines amb 2400 recerques mensuals en Google per a “compartir coche”).
- Les visites són prou rendibles (anem sobre espectatives).
- Este tema està cada vegada més en boca de tots i puc crèixer poc a poc.
- Segona posició en Google, millorable amb el temps.

Part de la tàctica a seguir a partir d’ara:
- Posicionament fins la primera posició en diferents termes.
- Aplicar noves formes de publicitat per augmentar la rendibilitat.
- Secrets que no pense desvetlar…

Doncs, això, que moltes gràcies a tots i espere d’ací un any que els nous objectius s’hagen complit.

I el substitueix el primer president negre, Obama. No crec que este home canvie la política internacional dels EUA. Espere, almenys, que els ciutadans del seu país noten la diferència. Jo, personalment, espere que cumplisca amb el desig de tothom de que tanquen Guantánamo. Que ja ho tenen bé. Realment, no espere res més.

És el dia dels senyors de la guerra d’Iraq, sense dubte, hui se’n va l’últim president del trio de les Açores. Ja era hora, massa ha durat este inútil. Estic content, porte 8 anys esperant este moment. Tal volta no canvien moltes coses, però no hauré de tornar a veure a este inepte prenent decisions importants i internacionals.

I, coincidint amb este dia tan important per a la política internacional, l’ex-president Ánsar és nomenat Doctor Honoris Causa en una de les universitats privades catòliques de València, el CEU. Per què estes coses han de passar sempre a València? Per què? No podem enganyar-nos, som terra pepera, quina llàstima!

Una de les cosetes que tocaven fer esta vesprada era acabar-me el llibre del Nadal, “Los Pilares de la Tierra”. Encara no me l’havia llegit i, havia sentit tant parlar d’ell, que em vaig dir que este nadal m’el llegiria. Estava en el moment final de la història, tot començava a acabar-se quan m’han fet una cridada al mòbil inesperada. Caguen!

He contestat com sempre que veig que no conec el número de la pantalla, pensant que serien els pessats de sempre i ja tenia la resposta preparada: “Gracias, pero estoy contento con mi operadora”, alguna cosa s’ha de dir. Però, no era una cridada qualsevol. Era de la ràdio, més concretament de Punto Radio. Ha sigut tot molt ràpid. M’han cridat per preguntar-me diverses coses del portal de compartir cotxe que he creat i administre: comparteviaje.es. Ha sigut una entrevista ràpida i m’han pillat tant de sorpresa, que no li he preguntat si era en directe o quan anava a retransmetre’s. Al acabar, després del moment d’eufòria i el típic “Què ha passat ací?”, he caigut en el que acabava de respondre i estic segur que si m’ho haguera preparat, haguera eixit millor. M’han pillat de sorpresa. De totes formes, estic content perquè sempre s’agraeix que parlen d’una pàgina teua, ja siga en la ràdio o en altra pàgina. Espere sentir-me algún dia en el meu moment de glòria.

Així que hui ha sigut un dia complet, m’ha acabat el primer llibre de l’any i m’ha fet una entrevista en la ràdio. No puc demanar molt més, ha sigut un dia productiu.

Per cert, Madeira genial, si uns agrada la muntanya, heu d’anar. És salvatge i d’una bellesa brutal. Un destí molt recomanable per als que els agrade el senderisme i la natura.

Pinet de casa nostra

El que no puc aguantar és el consumisme, l’obligació de fer regals, amb la pèrdua de temps i neurones que comporten. Gràcies per acompanyar-me ahir Ana, no podria haver aguantat sols tant de temps entre tota eixa gent comprant sense parar.

Ara, que ja estic un poc més crescudet, és una època on puc veure els meus familiars que està més lluny, entre ells, la meua iaia, i intente sempre fer algún viatge. També és l’època de retrobament amb alguns amics que estan lluny, i veure a aquells que, encara que estan més prop, no veus sovint.

Sense dubte, el millor de les vacances de nadal és fer un viatge. Enguany toca! Què bé! Marxem a Madeira, a caminar per la muntanya i guadir dels paisatges. Passarem allà el cap d’any, diuen que és espectacular i molt conegut. Anem a un hotelet a Funchal, la capital, que serà la nostra centraleta i anirem des d’allà a caminar per tota l’illa. Acabarem i començarem l’any de la millor forma possible, viatjant.

Bones festes/vacances i feliç any 2009!

M’explique un poc millor. Com tothom sap, al costat dels rius no es pot construïr res perquè és zona inundable. En el seu dia, l’ajuntament va decidir cedir un poc de terra que hi ha vora riu i de fàcil accés, perquè els veins del poble que ho demanen, cultiven el que vulguen. L’estiu passat vam decidir que estaria bé tindre un tros per a nosaltres, per completar una activitat de l’Aldufa i, fonamentalment, perquè el meu soci m’ensenye un poc com es treballa la terra. Moltes vegades ha parlat el meu amic amb l’alcaldesa o gent de l’ajuntament sense traure ni profit ni resposta afirmativa. I, finalment, hem conseguit un trosiu de terrra, però compartida. Només puc dir des d’ací: Gràcies bon home!

Ja fa temps que vull tindre el meu bancalet, però no em veig capaç de començar si no m’ajuda ningú i, sobretot, si no m’ensenyen a treballar la terra. I hui, per fi, m’ha cridat per dir-me que ja el tenim. Que em prepare per a la faena que ens queda: llevar pedres, passar el retrovato (m’encanta esta expressió) i, en general, arreglar-ho un poc per a començar a cultiver les nostres pròpies verdures. Estic content, després de nadal ja podem començar a treballar en ell, a preparar la unitat didàctica i a fer la sospedrada. Tinc forces i, sobretot, tinc il·lusió de treballar (no em reconec). Ja us aniré contant.

Dins de l’actualitat, esta setmana he fet un concurs estatal de declaracions polítiques. De totes les que he llegit, estes han sigut les tres millors:

Tercer premi: Joan Tardà (Diputat del Congrés - ERC).
Aportació a la cultura popular: “Visca la República! Mort al Borbó!”.
Persones afectades: el rei, descendència i ascendència (posem-ne mil).
Motius: Que és republicà, ho sap tothom. Que no li agrada el rei, també. Que no vol matar-lo, per suposat. Que vols matar-lo políticament parlant, més encara. Però que ho digues en un mitin, per favor, és que estàs fava perdut! Xè, això no se diu així, pel teu bé, no te dónes compte que pot anar a per tu la Constitució?

Segon premi: Pedro Castro (alcalde de Getafe - PSOE). President de la FEMP.
Aportació a la cultura popular: “¿Y por qué hay tanto tonto de los cojones que todavía vota a la derecha?”.
Persones afectades: 11 milions (aproximadament).
Motius del premi: Esta frase és antidemocràtica completament. Ridiculitza a la gent que no pensa com ell, quasi 11 milions. És molta gent. Això és fer-se enemics, xicon! Este, des que el Getafe quasi guanya la copa, es pensa que pot dir el que vulga. Perdona, però has de ser més espabilat, que pareix mentida. Esta frase té un mèrit i és que el PP ha botat de seguida. És que ja no són de centre?

Primer premi: Manuel Fraga (President i fundador del PP o AP, ex-ministre de Franco, etc…).
Aportació a la cultura popular: “Habría que ponderar colgándolos de algún sitio” (sobre els nacionalistes).
Persones afectades: més de 1.800.000 amb representació parlamentària (font).
Motius del premi: Fa falta que els enumere, mäemeua! Osti tu! Este home no insulta als que no pensen com ell, sino que els penjaria d’algun puesto. He pensat moltes formes de penjar a algú de forma figurativa o real, i cap és bona. Realment, este home no insulta a ningú, només els dessitja fer-los mal. I quan ho diu, es queda més ample que el món, què cara més dura.

De les tres declaracions, les de Fraga són les més greus. He “premiat” el significat de les declaracions pel nombre de gent que afecten i la seua gravetat. He posat la segona la de l’alcalde de Getafe perquè no dessitja la mort de ningú, públicament, però insulta a 11 milions de persones. El tercer premi és per al diputat perquè dessitja la mort a algú, però a poca gent, en comparació al primer premi. Però, les de l’ex-ministre són massa, insulta la democràcia i dessitja la mort a quasi dos milions de persones. Res!

Personalment, agraïria als polítics que no ens tractaren com si forem tontos, penjats o Borbons. Per favor, feu política i deixeu-vos de mamonäes, insults i dessitjos de mort.